Bràfim contra la violència masclista, vicaria i lgtbifòbia!!

Avui, 25 de novembre de 2021, commemorem el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones i volem que totes les accions i tots els actes al voltant d'aquesta data s'estenguin a tots els dies de l'any. La lluita per una vida lliure de violències ha de ser diària. 

En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha, però, estructures que es resisteixen a canviar, com ara les causes que provoquen tots els tipus, formes i àmbits de les violències masclistes. D'aquestes formes de violència, n'hi ha que evolucionen, altres que sorgeixen i altres que són reconegudes, tal com ha seccuït a partir de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, que modifica i amplia la Llei 5/2088, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. 

Volem destacar l'impacte i la indignació que ens produeixen les violències sexuals, les quals ens sacsegen intensament. Des d'aquí, avui, 25 de novembre, volem reiterar tot el nostre suport i la nostra empatia a les supervivents i el seu entorn. No podem continuar consentint que les dones viquin amb por, amb la llibertat coartada per l'amenaça d'unes agressions sexuals que ja haurien d'estar desterrades d'una societat democràtica i lliure. Les violències sexuals atempten contra el principi de llibertat individual. En aquest sentit, la Lei 17/2020 recull per primer cop una definició del concepte de consentiment sexual, que s'entén com la voluntat expressa, emmarcada en la llibertat sexual i en la dignitat personal, que dona pas a l'exercici de pràctiques sexuals i l'avala. La prestació d'aquest consentiment s'ha de fer des de la llibertat i ha de romandre durant tota la pràctica sexual. No hi ha consentiment si l'agressor crea unes condicions o s'aprofita d'un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense comptar amb la voluntat de la dona. 

Malgrat l'avenç en la identificació i visibilització de totes les violències masclistes, queda un llarg camí per conscienciar la societat sobre aquestes violències, perquè, dins del ventall de reaccions, la negació i l'actitud defensiva continua sent la reacció més habitual dels homes. Avui però, volem emfatitzar totes les accions, individuals i comunitàries, que són fonamentals per erradicar les violències masclistes. Les accions que constitueixen una font de suport i resiliència per a les supervivents, les que demostren compromís, implicació, coratge i ètica, i les que acompanyen des de l'autodeterminació i que fan sentir les supervivents que "no estan soles", abans, durant i després de qualsevol agressió masclista. 

Davant de totes aquestes violències masclistes tenim un gran repte: actuar de manera estructural i preventiva i comptar amb tota la població i tots el territoris. Que les dones gaudeixin de vides lliures i dignes, en qualsevol espai i àmbit, ha de ser l'eix de totes les societats democràtiques i de les seves institucions. 

Per una vida lliure de violències masclistes!